5.1. Per a què serveix la religió?

L’objectiu de les religions és proposar camins que ajuden  les persones a relacionar-se amb el Transcendent (Déu).

Tot creient d’una religió determinada busca:

  • respostes a les preguntes que la ciència no pot respondre;
  • valors per viure;
  • desenvolupar la pròpia vida a partir d’una espiritualitat concreta

Quan les religions d’arreu del món treballen amb respecte mutu i amb esperit de diàleg, contribueixen:

  • a la relació harmònica entre les diferents cultures i tradicions,
  • a fer possible la pau al món.

ELS DOS GUERRERS

«Hi havia una vegada dos regnes que tenien una frontera comuna. En un veneraven el Sol com a divinitat; en l’altre adoraven la Lluna. A causa de les seves diferències religioses, tots dos regnes es van declarar la guerra… Fileres i fileres de soldats, els uns enfront dels altres…

Van decidir que cada bàndol enviés un guerrer disposat a lluitar en un combat a vida o mort. L’home més fort de cada exèrcit va avançar-se, l’un enfront de l’altre, amb l’espasa en una mà i la cuirassa en l’altra. A la cuirassa de l’un hi havia la imatge d’un sol, a la de l’altre, la d’una lluna.

Van lluitar durant tot el matí, i també sota la calor del migdia. El combat fou molt ferotge durant la tarda, però tots dos eren tan forts, que cap d’ells no podia guanyar l’altre. Van continuar la seva lluita fins que el sol es va amagar per l’horitzó.

Llavors van quedar exhausts, tant, que tots dos es van desplomar a terra; no tenien prou força per tornar al campament.

T’odio va dir el guerrer del sol.

Jo sí que t’odio va replicar el guerrer de la lluna.

T’he d’eliminar va amenaçar el del sol—. A casa m’espera la meva dona, que m’adora, i un fill petit que vol ser guerrer com jo. He de protegir-los de gent que pensa com tu.

Jo tenia una dona va dir el guerrer de la lluna—. Però un dels teus la va assassinar a l’última croada. Per això ara m’he de venjar.

Havia ja entrat la nit fosca quan el guerrer del sol va preguntar al de la lluna:

Digue’m, com era la teva dona?

Era molt bonica. Ens vam estimar molt, des de petits.

Quina sort! Jo, en canvi, quan era petit, el meu pare ens obligava a treballar molt va dir el guerrer del sol. Havíem d’anar al camp tot el dia i si ens queixàvem ens pegava molt fort.

Vaja, si que ho sento exclamà el guerrer de la lluna.

I fou així com van començar a entaular una conversa sobre la seva infantesa i sobre la seva vida en general. Van xerrar tant tota la nit, que gairebé no van dormir gens, només un parell d’hores. I ho van fer l’un repenjat en l’altre, al costat de les espases i els escuts i a la llum de la lluna.

Es va fer de dia i als campaments respectius estaven preparant l’esmorzar. Els primers raigs de sol il·luminaven el camp de batalla i van despertar els dos guerrers. Amb molta dificultat es van posar tots dos drets. Durant uns minuts els dos homes es van mirar fixament, l’un a l’altre, i tot seguit es van fondre en una abraçada. Van deixar allà les seves espases i els seus escuts i van tornar als seus campaments.

Ja no eren capaços de lluitar l’un contra l’altre. No es pot lluitar contra algú quan coneixes la seva història.»

MARGARET SILF, 100 cuentos para alcanzar sabiduría (traducció i adaptació), Ed. Mensajero

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s