1. El judaisme: TaNaKa

ELS ORÍGENS DEL JUDAISME

Els orígens d’aquesta religió monoteista arrenquen amb Abraham i la seva nissaga, vers el segle XVIII aC.

Els seus descendents, un poble nòmada, descobreixen en Jahvè el Déu únic.

Et presentem un resum històric del poble d’Israel, des dels orígens de la humanitat fins a l’arribada de l’Imperi romà a Palestina.

RESUM HISTÒRIC

CREENCES

La religió jueva és monoteista. El monoteisme, com saps, és la religió que creu en un sol Deú.

Per als jueus, Déu, a qui anomenen Jahvè, és el Creador. Déu ha posat aquesta creació a disposició de l’ésser humà, perquè en tingui cura i la utilitzi lliurament, complint la llei de Déu.

Déu enviarà al Món un salvador per redimir-lo del mal, no creuen que aquest Messies o redentor sigui Jesús. L’accepten com a profeta, però.

Per mitjà del patriarca Abraham i més tard amb Moisès, Déu va establir un pacte o Aliança amb el poble d’Israel, pel qual ells serien el seu poble elegit i Ell seria el seu Déu.

ELS LLIBRES SAGRATS

Els llibres sagrats, TaNaka, per als jueus estan dividits en tres parts:

  • Torà, la Llei
  • Nebiim, els Profetes
  • Ketubim, els Escrits

També tenen d’altres escrits importants que els ajuden en la transmissió i interpretació del missatge dels TaNaKa. Són la Mishnà, segons l’escola rabínica, el Talmud, estudi i comentari de la Llei i la Midrashim, explicacions de la Sagrada Escriptura.

La TaNaKa correspon, en general, a l’Antic Testament en la Bíblia cristiana. Personatges i passatges també els trobem en l’Alcorà de l’islam.

SIMBOLOGIA JUEVA

El Temple de Jerusalem era el gran centre religiós, on s’oferien els sacrificis i residien els sacerdots. D’aquell temple només en queda el mur occidental, conegut com Mur de les Lamentacions.

En els pobles i ciutats, els jueus es reuneixen a les sinagogues per llegir les escriptures sagrades i pregar.

El rabí no és un sacerdot. La paraula “rabí” significa “docent” o “mestre” i la seva funció consisteix a explicar la religió hebrea.

La quipà és un casquet utilitzat pels homes jueus. No està prescrit per la llei bíblica, però s’entén que l’home ha de portar un pes sobre el seu cap per recordar que Déu està sobre ell i per abaixar la supèrbia humana.

La Menorà és un canelobre de set braços que tradicionalment estava a l’entrada del Sancta sanctorum vetllant l’Arca de l’Aliança, dins el Temple de Jerusalem. Simbòlicament cada un d’aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació.

FESTIVITATS JUEVES

Les festivitats jueves més importants són:

  • els dissabtes (sàbat),
  • la Pesaḥ (Pasqua),
  • les Šabu’ot (Pentecosta)
  • les Sukkōt (cabanyelles o tabernacles)
  • el Yom Kippur o dia de l’Expiació
  • la Ḥanukà, o festa de les Llums,
  • el dia de les Sorts (Purim),

Bar mitsvà: Quan un nen jueu arriba a l’edat de la maduresa (12 anys per les nenes, 13 pels nens), es torna responsable de sí mateix sota la llei jueva. En aquest punt, el nen es converteix en un bar mitsvà i la nena en una bat mitsvà. Com a símbol llegeixen la Torà, sols, per ajudar-se en la lectura de la Torà el jove o la jove fan servir un punter (iad) acabat en forma de mà.

L’estrella de David també anomenat escut de David o segell de Salomó, és un símbol consistent en una estrella de sis puntes formades per dos triangles superposats. Es considera el símbol bàsic del poble jueu i per això està present a la bandera d’Israel. El nazisme l’usava sobre un fons groc per assenyalar els jueus com a marca despectiva, prèvia a l’holocaust.

Mapa de l’Orient Mitjà en temps de la Torà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s