3. Reflexions i relats

REFLEXIÓ 1

Carta al nen:

Estimat Jesús, ja t’hem agregat al facebook:

Fa dies que et volíem escriure, però ens feia una mica de por per allò que ets el Fill de Déu i… Avui hem agafat l’ordinador i, amb certa urgència, t’escrivim aquest missatge. S’apropa el Nadal i et volem dir unes quantes coses.

Hem pensat que no val la pena que tornis; cada any passa el mateix i el 10 de gener tornem a la nostra vida sense recordar res més que els efectes del cava i els àpats.

Aquest any el món està pitjor que mai: Problemes a l’Iraq i l’Afganistan, violació dels drets humans a Guantànamo, desesperació per la crisi, manca de democràcia i enfrontaments a Síria i altres països àrabs, fam a l’Àfrica… Sembla que els problemes es facin més greus cada any que passa i allò de “Pau als homes de bona voluntat” ara ens fa riure.

El teu Nadal és un comerç, per a engreixar els ja tips, i els famolencs segueixen igual o pitjor. Passa una estona, a les deu de la nit del 25 de desembre, i fixa-t’hi una mica: al Metro demanen caritat, als carrers foscos roben i violen, les llumenetes del carrer descobreixen la ferida de la fam en la cara del marginat.

Veus, no serveix de res que vinguis, no val la pena de tornar a anunciar el mateix missatge de sempre si ningú no l’escolta.

Deixa dormir tranquils els pastors, res d’angelets que desvetllin la gent per a anar a Betlem, i l’estel dels Reis guarda’l per a una ocasió millor. Queda’t al cel que hi estaràs més bé.

Perdona si ens hem passat amb els nostres consells, però siguem realistes: pesen més els bancs i caixes, les armes, la droga, el consumisme, la mandra, i el que ens agrada que un nen en una establia.

REFLEXIÓ 2

Resposta de Jesús:

Estimats amics!
Jo sempre us tinc en el meu cor, no necessito facebook, però gràcies per agregar-me. Però jo utilitzo lovebook que sempre és obert al meu cor.

Vaig rebre el vostre missatge. Una mica massa tard! Sembla que els homes sempre feu tard en els moments importants.

Em va agradar molt el vostre escrit, perquè m’animeu a continuar venint cada any, car encara no heu entès el sentit del Nadal. I és una llàstima, perquè sembla que en teniu ganes. Jo no us diré pas el que és, ja ho descobrireu algun dia.

Ara us escric des d’una creu. No em demaneu quina, perquè en realitat hi ha moltes creus arreu del món. Precisament el dia 24 el vaig passar en totes les creus que porten clavades les persones que vosaltres ja sabeu…No em vau veure?

Només us vull dir que situar-me en una establia té un sentit: néixer per lliurar la vida als altres. Sí, el meu Nadal no té sentit si perdeu de vista la creu clavada en la vida de tants homes pels quals vaig néixer i morir.

El meu pessebre és un enviament per a tots els qui teniu el cor preparat perquè jo pugui néixer en vosaltres. Us envio perquè comuniqueu a tothom que vaig morir per donar-vos la vida.

Prepareu els vostres cors i deixeu-m’hi néixer. Obriu els vostres ulls i descobriu-me en la creu. Així arribarem al Nadal dels 365 dies i a la Pasqua de la vida.

Ah!, jo continuaré venint cada Nadal i continuaré morint cada dia, perquè la vida d’una persona pesa més que els Bancs, les armes, la mandra i els vostres capricis.

Us estima, sempre,
Jesús.

REFLEXIÓ 3

La guineu mutilada
( Faula del místic àrab Sa’di:)

Un home que passejava pel bosc va veure una guineu que havia perdut les seves potes; per això l’home es preguntava com podria viure.
Aleshores va veure arribar un tigre que portava una presa a la boca.
El tigre ja se sentia sadoll i deixà la resta per a la guineu.

L’endemà Déu tornà a enviar el tigre per a nodrir la guineu.
L’home començà a meravellar-se de la immensa bondat de Déu i pensà:
– Em quedaré també en un racó, confiant plenament que el Senyor em donarà tot el necessari.

Així ho va fer durant un mes; Ja era gairebé a les portes de la mort quan sentí una veu que li deia:
– Oh tu, que et trobes en el camí de l’error, obre els ulls a la veritat! Imita el tigre i no la guineu.

Anthony de Mello s.j.
“El cant de l’ocell”

REFLEXIÓ 4
Preguntes per fer-nos
(fem un breu silenci entre pregunta i pregunta)
– Per què fem les vacances de Nadal?
– Què és el Nadal?
– Què és el més important per a mi en la festa de Nadal?
– Què és el que més em preocupa?
– El meu Nadal serà només una sèrie de festes i actes socials?
– Penso en els altres durant aquestes festes ?
– Quina influència tindrà Nadal en la meva vida durant la resta de l’any?

Cada dia podria ser Nadal, si acullo Jesús i ho faig acollint i ajudant als altres. Només llavors ens podrem desitjar autènticament: Bon Nadal.

REFLEXIÓ 5

Els dos germans

No fa pas gaire temps, dos germans que vivien en granges contigües van tenir un greu problema. Aquest fou el primer problema greu que van patir després de quaranta anys de cultivar junts, frec a frec, compartint maquinària i bescanviant-se collites i béns de manera continuada. Aquella llarga i enriquidora col·laboració va acabar de cop. Tot va començar amb un petit malentès que va anar creixent i creixent, fins a convertir-se en una gran desavinença mútua esclatat en un intercanvi de paraules amargues seguida de setmanes de silenci.

Un dia, de matinada, algú va trucar a la porta d’en Lluís. En obrir la porta, hi havia un home carregat amb un cabàs ple d’eines de fuster. “Estic buscant feina per uns dies”, va dir l’estrany, “tal vegada vostè necessiti que li faci algunes petites reparacions en la seva granja. Podria servir-li d’ajuda”. “Sí”, va dir el més gran dels germans, “Tinc una feina per vostè. Veu aquella granja que hi ha a l’altra banda del rierol? Allà hi viu el meu veí, bé, de fet és el meu germà petit. Fa unes setmanes hi havia un magnífic prat entre nosaltres i se li va acudir d’agafar l’excavadora i desviar el riu per tal que passés entre nosaltres. Bé, ell va poder fer això per empipar-me, però jo li faré ara una de millor. Veu vostè aquella pila de fustes i troncs al costat del graner? Vull que em faci una tanca, una tanca de dos metres d’alçada. No vull veure’l mai més!”.

El fuster li va dir: “Crec que comprenc la situació. Digui’m on són els claus i la pala per cavar els forats pels troncs, i li faré una feina que li deixarà bocabadat”.

El germà gran ajudà al fuster a preparar tots els materials i deixà la granja la resta del dia per anar al poble a comprar queviures. EL fuster va treballar molt dur durant tot el dia mesurant, tallant, cavant i clavant. Al capvespre, quan el granger va tornar, el fuster justament havia acabat la seva feina.

El granger va quedar amb uns ulls completament oberts. No s’ho podia creure. La tanca de dos metres que havia encarregada de fer, no hi era! En el seu lloc, hi havia un pont. Sí, un pont que unia les dues granges per sobre del rierol. Era una autèntica obra d’art, amb passamans i tot! En aquell moment, el veí, el seu germà petit, va arribar de la seva granja i abraçant-se al seu germà li va dir: “Ets una gran persona. Mira que construir aquest bonic pont després del que jo t’he fet i dit!”.
Estaven reconciliant-se encara els dos germans quan van veure que el fuster recollia les seves eines. “No, espera!”, li va dir el germà gran. “Queda’t uns quants dies. Tinc molts projectes per a tu”. “M’agradaria”, va dir el fuster, “però m’esperen molts ponts per construir”.

REFLEXIÓ 6

Dos infants en un pessebre

Va passar al meu esplai. Era desembre i vam decidir explicar als nens i nenes el sentit de les festes que s’acostaven i començar a preparar el pessebre, la decoració i la cantada de nadales que volíem anar a fer al centre de Barcelona per a recaptar diners per a les colònies d’estiu.
Els vam narrar com Josep i Maria van anar a Betlem i no van trobar un lloc a l’hostal i que per això van anar a l’establia, on finalment va néixer el nen Jesús i el van posar en una menjadora…
La sorpresa dels infants anava creixent a mesura que els explicàvem la història. N’hi havia, que fins i tot, asseguts per terra es movien inquiets tot preguntant com el Nen Jesús no havia tingut una casa on néixer…
Acabada la història els vam convidar a fer el pessebre. Uns van fer les muntanyes, d’altres el riu amb paper de plata. Alguns van ser capaços de fer figuretes de plastilina on apareixien fins i tot els reis. Mica en mica, vam construir el pessebre del nostre esplai. El resultat va ser molt bonic.
Després, els vam suggerir de fer-ne un per a portar-lo a casa seva. Cadascú s’hi va posar amb diferent entusiasme…
– Jo no en sé (va dir la Mirta)
– Als meus pares no els importa el que jo faig (afegia en Hamed)
– Es pensaran que és una feina de l’escola (va afegir l’Alba)…
D’altres treballaven cofois i contents del què podrien portar a casa aquell Nadal.
Tot passejant entre els infants, em va sobtar el pessebre del petit Igor, de sis anys, arribat feia sis mesos d’un país de l’Est d’Europa. En el seu pessebre no hi havia un Nen Jesús, n’hi havia dos! Acostant-m’hi li vaig demanar que m’expliqués què havia fet. Ell em va relatar la seva versió de la història de Jesús acabat de néixer. Deia:
– I quan Maria va deixar el nen al pessebre, Jesús em va mirar i em va preguntar si jo tenia algun lloc on estar-me. Jo li vaig dir que no tenia pare ni mare, que havia canviat de lloc d’estada moltes vegades i que ara vivia en una residència amb educadors i no sabia per quant temps… Llavors Jesús em va dir que em podia quedar amb Ell. El què passa és que jo vaig veure que no li havia dut cap regal i em semblava important donar-li alguna cosa. Vaig pensar que un bon regal podia ser donar-li escalfor. Per això vaig dir a Jesús:
– Si et dono escalfor, serà un bon regal per a tu?

I Jesús em va respondre:

– Serà el millor regal que mai ningú m’hagi donat…- I és per això que em vaig posar dins del pessebre i Jesús em va mirar i em va dir que em podia quedar amb Ell per sempre…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s