De la Pasqua jueva a la Pasqua cristiana
El mot Pasqua provablement procedeix del grec πασχα, derivat de l’arameu pashâ, els hebreus diuen pésah, de significació discutida: saltar, passar, sortir estalvi?
La Pasqua cristiana celebra la resurrecció i la glorificació de Jesucrist.
Aquesta festa va néixer en l’Antic Testament com memorial del pas del Senyor quan salvà Israel de la mà dels egipcis (Ex 12, 1-14). L’origen de la paraula Pasqua és controvertit; el text la relaciona amb el verb usat per a indicar que el Senyor «passa de llarg» de les cases dels israelites en el moment de la mort dels primogènits.
La Pasqua representa la celebració de la primavera en el calendari jueu (el mes de Nisan ).
La Pasqua jueva integrava una doble tradició anterior: la dels pastors nòmades del desert, consistent en el sacrifici de l’anyell pasqual –primícia del ramat– i l’aspersió amb la sang sobre les tendes; i la dels pobles agrícoles de Canaan, consistent en la comunió dels pans àzims –primícies de la sega–, pastats sense llevat vell, un ritu de purficació i renovellament anyal, al començament del seu Any Nou. La Pasqua se celebra de nit, en el pleniluni de l’equinocci de primavera. Després esdevé la celebració del mític èxode d’Egipte, i els antics ritus agrícoles i ramaders passen a significar l’alliberament del poble d’Israel del jou egipci.
Relicomtal 