El Carnaval també està relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma.
En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de pregària, d’austeritat, de no pensar en la diversió, per pensar més en Nostre Senyor.
Segons la tradició cristina, durant aquesta quarantena, s’havia de fer una preparació física i espiritual per encarar l’arribada de la Setmana Santa. Antigament començava aleshores un procés en el que els cristians havien de fer una mena de penitència, practicant el dejuni i l’abstinència.
Amb el pas dels anys, aquest sacrifici es va anant diluint i, tradicionalment, es deixava menjar molt lleuger durant la setmana (aigua, brou i verdura) i es permetia menjar peix només els diumenges. La carn i els ous estaven prohibits durant la Quaresma. Avui en dia, si us hi fixeu, veureu que els divendres de Quaresma molts menús tenen el peix com a element principal, evitant de posar carn com a herència d’aquesta tradició.
Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma.
Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l’altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.
Carnestoltes: del llatí carnes tollĭtas ‘carns llevades’ el darrer dia abans de la quaresma.
Carnaval: de l’italià carnevale, de carne i levare ‘llevar, treure’, pel fet de celebrar-se al començament del dejuni i l’abstinència quaresmals.
Relicomtal 
que guay