El costumari tradicional ha representat la Quaresma com una vella de set peus. Cada setmana la canalla li arrenca un. Correspon a les set setmanes que manquen fins a la Pasqua.
La Vella Quaresma, s’Àvia Corema a Menorca, sa Jaia Serrada a Mallorca, o la Bacallanera, és la vella de set peus, mocador al cap, nas de ganxo, brandant un bacallà sec en una mà i amb uns rosaris per cenyidor.
És la rèplica del Rei Carnestoltes, gras i llicenciós, que la precedia amb fartaneres i disbauxes.
Senyor,
cada setmana de Quaresma, una “pota” fora!
Et demanem que ens ajudis a treure:
La “pota” de la mandra? Fora!
La “pota” del malhumor? Fora!
La “pota” de les mentides? Fora!
La “pota” de les paraulotes? Fora!
La “pota” de la feina mal feta? Fora!
La “pota” de no endreçar? Fora!
La “pota” de les baralles? Fora!
Sense aquestes “potes”
caminarem millor cap a la Pasqua!
JUANJO FERNÁNDEZ SOLA,
La pregària de la porta,
Claret, 2007, p. 56
Relicomtal 